El Bloch Gris

He trigat una mica a fer la chronica i, per tant, ja no me'n recordo de res, però bé, la farem igualment, que no sigui dit. Diumenge vem tancar la temporada al Poble-sec, com acostumàvem a fer abans de la pandèmia, i d'aquesta manera acabàvem un any força estrany que, venint d'on veníem, ha estat prou bo. El Txus m'ha passat les estadístiques d'assistència i en principi he vingut a un sol assaig (és mentida, he vingut a dos, però no ens hi posarem) i a gairebé la meitat de les actuacions, la major part en el segon tram, ara que soc tornat a la bella vila d'obertura i harmonia, eslògan que es va empescar l'últim alcalde franquista d'Esplugues. Hem acabat l'any prou bé, en la posició 21a del rànquing que fa Portal Casteller, que compta les 5 millors actuacions prenent les 3 millors construccions de cada actuació: el 2019 vam quedar-hi 28ns i la millor posició fins ara era la 23a del 2017, segons informa... el Jordi Adalid, que torna a sortir en aquesta chrònica, no sé com s'ho fa. En definitiva, que m'és bastant igual quina posició fem, només vull dir amb això que si el 2019 anàvem a la baixa, en aquesta represa si més no en el context del món casteller hem acabat relativament més forts que abans. Com vaig dir a l'altra chrònica, sembla que torna a haver-hi xup-xup i, havent llegit les dades del Txus per a la revista que s'està cuinant --i que comença a fer molt bona cara; ara aprofito per agrair a la Raquel que hagi volgut ressuscitar-la i posar-s'hi al capdavant, perquè jo tot sol segurament no l'hauria feta--, sembla que podem ser relativament optimistes. Tot depèn de nosaltres!

I res, que arribava diumenge al carrer Blai sense gaires ganes de fer castells, la veritat, em fotia una mandròfila important, però buènut, em vaig enfaixar i dos pilarets al cantu.

Tornava a cuidar-me de Trúitert, que sembla que està a punt de desaparèixer --un maldecap menys, suposo--, i el Rai em deia que som l'única colla de l'univers que anunciem a començament d'actuació els castells que farem --segons connexions ultrasecretes amb els que porten les retransmissions de La Xarxa. Doncs res, sortíem de 5de7, el sisè de l'any, un castell que s'havia dit que era com el castell insígnia de la colla o una cosa per l'estil, perquè quan en fèiem molts era perquè teníem moltes camises; també va ser el castell que va escenificar el canvi de relleu a la comarca: en la Trobada del Baix del 2008 el vem descarregar i Cornellà no, el punt d'inflexió en què nosaltres ens vem posar per davant seu i vem començar a assolir tota la gamma de set fins als castells de vuit alguns anys més tard.

Doncs bé, d'aquest 5de7 la veritat és que no en vaig veure res; tornava de primeres laterals de l'exterior de la descarregada, un altre cop amb el Jordi a segons, a qui vaig passar un manual de ciclomotor perquè aprengués a parar la moto, però sembla que encara no acaba de dominar-ho: aquesta vegada el castell va fer-se força llarg --suposo que canvis de canalla, no ho sé, no vaig preguntar però alguna cosa n'havia sentit-- i el Jordi va tenir temps per aturar la tremolor una estona. Una estona curta, perquè tot seguit hi va tornar. En fi, no ho sé, diria que a banda de lent no va patir gaire, però no el vaig veure i no vaig preguntar i no en tinc ni ideia.

En segona ronda fèiem el 3de7 aixecat per sota, el quart de l'any; som l'única colla que l'ha descarregat enguany; només els Castellers de Terrassa n'han fet un altre, carregat al Concurs. Jo estava una mica a l'exterior de la pinya i vaig aprofitar...

Per enfilar-me a la barana aquesta per fer fotos del castell, que no en tenim gaires en què es vegi l'aleta i la pinya alhora. Vaig seguir la depurada tècnica que havia anat polint amb Sagrada Família i Poble-sec:

Pel que fa al castell, doncs res, ha passat temps i no me'n recordo ja gaire. El que sí que recordo és que no va anar tan a empentes i rodolons com l'anterior que havíem fet a Cornellà, que me'l veia per barret; aquest va pujar força més maco i més ben compassat, però bé, ves a saber.

Mare meva, quina foto més maca, ara només falta que per a la temporada vinent rescati la càmera de fotos, perquè amb el mòbil és una merda. També corria un vídeo per WhatsApp:

En definitiva, que vem fer els càntics típics de descarregar el tres per sota i ja ens preparàvem per al 4de7 amb agulla, on jo anava de primeres laterals un altre cop. El castell va pujar al segon peu, sembla que el primer no estava còmode --allò típic d'un passet aquí, un altre cap allà, que no hi havia manera--, i en el segon sembla que el segon en comptes de pujar sobre el baix ho feia sobre l'agulla o sobre l'altra agulla --el pilar al mig. Bé, tampoc no en vaig veure res, però la sensació també va ser que es va fer sense gaires problemes.

Per acabar, un pilaret de 5 que va girar; ja deia jo per Cornellà que el tenim tan parat que només li calia això.

Aquesta foto m'agradava però va enfocar les gralles en comptes del pilar. Mala sort, aviam si agafo la càmera mínimament bona per la temporada vinent. I res, després d'això vem mantejar els caps de colla i el president, etc...

Després, els caps de colla van fer-se un petó molt maco, però vaig fer una mica tard.

I res, a dinar al local dels Bandarres; abans d'arribar-hi, però, va haver-hi diverses parades tècniques pel carrer Blai/Blesa i jo vaig escapolir-me per fer un menjar de dúrum a la rambla del Raval. En tornar, em vaig trobar el cap de colla i altres espècimens de mala reputació demanant una mena de kebab estrany --era halal i era tot diferent, jo vaig aprofitar per fer-hi un te amb llet, que no sé si n'havia begut mai. I va començar el concert i la música i tot es va anar fent fosc molt ràpidament --això del canvi d'hora, esclar--, vaig agrair personalment la feina de la Marta i el Rai, que tot i que en el passat --quan jo estava a junta i estava realment implicat-- haguem tingut diguem que maneres diferents d'entendre la cosa, al cap i a la fi són els putus frikis que ens han salvat la colla de l'extinció. I apa, a casa a descansar que dilluns tocava treballar.

Pel que fa a les altres colles, doncs res, Poble-sec va començar desmuntant un 5de7, em van dir que perquè tenien la capçada de l'arbre just a sobre, tot i que també vaig sentir que no estava bé per boca del cap de colla bandarra. En repetició sí que el van descarregar, no recordo ara gens com estava, però és aquest:

En segona ronda van fer el 4de7 amb agulla, que tampoc no recordo, em sembla que va tenir alguna cosa per dalt en algun moment, però no ho puc assegurar, i per acabar van fer el 4de7. No sé si era la millor actuació de la temporada, però els vaig veure prou bé i també recuperant embranzida, una mica com totes les colles. Van acabar amb un vano de 5 i molts pilars de comiat.

Els Castellers de la Sagrada Família van fer 4de7 amb agulla, 4de7 i 5de7, la mateixa actuació que Poble-sec però en ordre diferent. Van fer els primers castells de set i mig de la temporada, SaFa és una colla que ha tornat més tocada de la pandèmia però que també es van recuperant. Molt maco el cinc, per cert.

I això és tot, amics. Ja s'ha acabat la temporada més atípica que he viscut a castells, perquè l'any passat no vaig passar per la colla --tan sols un dia, el del primer castell de la represa del món mundial, per Sant Mateu-- i el 2020 quan va començar tota aquesta comèdia ni tan sols vaig arribar a enfaixar-me --bé, vaig anar a un acte que vem fer a Sant Joan de Déu, però no compta. He tornat a fer les chroniques, torno a fer la revista i torno a sentir-me casteller, i torno a divertir-me i torno a fer parrafades d'aquestes. Al final sembla que aniré a les colònies. Ja veurem què passa amb tot plegat, de moment he acabat content de tornar a fer castells, i que sigui empertostemps.

Diada de Tardor dels Castellers del Poble-sec
@bandarres: 3p4 id5d7 5d7 4d7a 4d7 vano5
@CastellersSAFA: 3p4 4d7a 4d7 5d7 p5
@Cargolins: 2p4 5d7 3d7s 4d7a p5

Fotos de la Lídia i les que vaig fer jo amb el mòbil (més alguna altra que ha circulat), malgrat que la Glòria de Moixis sempre rondini pels que fan fotos amb el mòbil a plaça.

Visca els castells i visca Cargolins, i la temporada vinent, més i millor!

Doncs ahir vem tornar a fer castells, a Cornellà, el segon cop enguany i el primer cop per mi, que de mica en mica m'hi vaig tornant a ficar i vaig tornant a sentir el blau elèctric per les venes. Tornar a Cornellà sempre està bé, és un lloc on m'han passat una mica coses de tots colors, però al final tot és més bonic de color blau. En una temporada que començava molt complicada, que gairebé podríem haver desaparegut, és bonic veure que si més no continuem sent la colla més en forma del Baix Llobregat. Ahir notava que comença a haver-hi xup-xup un altre cop a la colla, aviam si es manté i creix i la temporada vinent tornem a acostar-nos al nivell prepandèmia.

Com que he estat força temps desconnectat d'aquest món, hi anava sense saber què faríem nosaltres, ni Cornellà, ni Sagrada Família: aquests darrers van justos i van fer 3 i 4 de 7 i 5de6. Cornellà hi anaven forts amb 5de7, 7de7 i 3de7a. Els dos primers castells van anar prou bé, la truita més parada que el cinc, però el tres amb agulla... va ser un castell dels que fa afició, altre cop, amb quarts molt oberts que no sé com van aguantar i el pilar molt girat a l'esquerra i defensadíssim fins al final.

Nosaltres vem començar de cinc, que hi feia de primeres laterals a la descarregada de la torre i, pel que hi sentia, va anar força bé, amb el Jordi amb una mica de moto, però en general tranquil. Feia baixada per la meva banda però no vem patir gens.

En segona ronda fèiem un 4de7 amb agulla en què em vaig quedar fora, i va ser tot el contrari del 3de7a de Cornellà de després: paradíssim i un pilar superfort que es va estar una estoneta dret i que només li faltava girar per saludar la plaça.

En tercera ronda fèiem el 3de7 aixecat per sota, que també vaig mirar de fora estant i que també vaig veure prou maco, molt millor que el del Concurs. Era el tercer, som l'única colla que l'ha descarregat enguany, i el vam descarregar enmig dels càntics de joia habituals i sembla que amb la mirada sorruda dels liles.

No parlo de les altres colles perquè estic massa desconnectat, no m'hi fixo i de fet em cauen bé. No en sé res del que em van explicar després, de rotllos a plaça o de les actuacions de l'any vinent. No vaig a assaig i no sé gaire cosa ni tan sols de la meva colla. Però ahir vaig sortir content de l'actuació de Cornellà i també de la nostra, i evidentment que estic content que després d'un inici de temporada tan leri-leri, continuem fent millors castells que Cornellà. Només tinc paraules d'agraïment pels qui han tirat del carro en aquests moments tan crítics, tothom de junta i tècnica, els nous que no conec i els antics que van venint sovint o de tant en tant o els que ja no poden venir però us recordo cada cop que em poso la camisa.

A la Closca vem menjar els pollastres del Kardona i vem anar xerrant de mil coses, i anava sentint cada cop que per les venes em torna a córrer sang blau elèctric. Vem parlar de jugar a botifarra i de fer les quartes rondes un altre cop, de la revista i de coses que es poden fer i que s'han de fer. Ja s'acaba aquesta temporada tan estranya, només resta una actuació i un possible bolo i unes possibles colònies. Des del 2004 que pul·lulo per la colla, mitja vida fent castells, i que sigui per molts anys més.

XXXII Diada de Cornellà:
@CastCornella: p4 5d7 7d7 3d7a p5
@Cargolins: 2p4 5d7 4d7a 3d7s p5
@CastellersSAFA: 2p4 3d7 4d7 5d6 2p4

Sé que Cornellà va fer més pilars de sortida o comiat, però jo ja era enfilant cap al poble. Aquí hi ha les fotos de la Lídia i les que vaig fer jo amb el mòbil.

Diumenge tornàvem a les places, a la bella vila dels espàrrecs, allà dalt el Montserratí, amb pluges que baixaven del Bages i l'Anoia i una brisa fresqueta enmig d'aquest merder d'octubre calorós, que algú apagui el putu forn. Anàvem cap a la plaça de la Pagesia per actuar en la XXVII Diada dels Castellers d'Esparreguera, acompanyats pels Castellers de Cerdanyola, amb qui hem actuat molts cops enguany per alguna raó desconeguda, segons m'informen veus informades. I mentre ens anàvem aplegant a la plaça, ens posàvem la camisa i ens embolicàvem amb la faixa, quatre gotes ens amenaçaven i ens disposàvem a fer una grandíssima actuació que consistiria en el 4 i el 3 de 7 i el 4de6 amb agulla.

Per part nostra, doncs, no és que fos la rehòstia: érem quatre piules i tot apuntava que seria avorridot. De manera que després dels pilars de quatre d'entrada vèiem passar el 5de7 d'Esparreguera i muntàvem el nostre preciós 3de7 que... Doncs ni ideia, la veritat, ahir ni tan sols vaig preguntar com havien anat els castells. Jo feia de segones laterals i no vaig veure res, però la sensació és que el vem fer amb la punta de la fava.

I aleshores vaig recordar que era Santa Úrsula i que a Valls feien castells, i entre ronda i ronda la Joves va provar el 4de9 net... Quin espectacle de castell, mare meva, em vaig fotre a cridar allà al mig de la plaça, els castellers estàvem més pendents de l'Alt Camp que de l'Alt Baix Llobregat. I visca la Joves i puta Vella empertostemps. Com es pot comprovar, érem més a Valls que a Esparreguera.

En segona ronda Esparreguera desmuntava el 7de7 i era el torn del nostre 4de7 que... ni refotuda ideia, noi, només sé que el Jordi tornava a pujar a segons, diria que també per on jo feia de segones laterals, on no vaig veure una puta merda.

S'ha de dir que sense l'ajuda de les altres colles no podríem haver fet res perquè teníem dos cordons pelats. Però, tot i això, nosaltres no és que ens poséssim gaire a les pinyes dels altres. Jo, mira, com que porto trúitert un altre cop, tinc l'excusa que faig fotos, però buènut, també s'ha de dir que la Vella mentrestant descarregava un 4de9f amb el pilar d'aquells més remenats que una baldufa que només fan ells.

En tercera ronda Esparreguera va descarregar un 7de7 que li passava de tot, amb la rengla a Olesa i una mica de tot, però això també és un dallò que diuen que fa afició, i, mentre celebraven la seva truita de set, nosaltres els esperonàvem a continuar amb la xerinola perquè no sé si era la Joves que provava el 2de8 sense folre, un castell que semblava maco però que va acabar petant i els cargolins que ens ho miràvem vem fer un «oooooh» de greu desconhort i malaurança pregona. I vem descarregar el nostre 4de6 amb agulla i passi-ho bé i a reveure. Mare meva, quina preciositat:

Esparreguera va fer en repetició el 4de7 amb agulla --ahir només ens va faltar veure el 4de8a-- i un pilar de 5 aixecat per sota, que feia anys que no veia a plaça, i van acabar amb els seus càntics, que comencen amb el Virolai i acaben a ritme de ska. Entre Poble-sec i els pogos punk i l'ska esparreguerí, jo faria alguna versió hèvit d'alguna cosa, ja hi pensaré i ho proposaré al Marcel aviam com ho veu.

I poca cosa més: la pluja no va arribar, la Vella va descarregar el 2de8 net i es va erigir virtualment en la vencedora de Santa Úrsula després de la desfeta ignominiosa del Concurs, vem passar per la Closca per continuar veient Santúrsula, i van anar passant les hores, i jo vaig passar pel Festival Arrela't d'Esplugues i vaig veure el nou Robert Brillas, que sembla que l'Ajuntament l'hagi fet expressament per evitar que s'hi puguin fer concerts. Ara és com una mena de teatre amb grades fixes i, per tant, l'única sala municipal on es podien fer concerts, ni que fos en un espai reduït, ha desaparegut. No sé on haurem de fer les coses, però jo no tenia esma d'estar-me una hora assegut sense moure'm i vaig anar a sopar a L'Avenç, on em van clavar una morterada per un putu frànkfurt, quina merda de poble, cagundena. De sortida em vaig trobar els d'Esquerra, els vaig comentar això del frànkfurt i del Brillas i em van donar la raó, i finalment vaig fer cap a la Closca altre cop per veure el Barça, que va fer un molt bon partit però no el recordo gaire, i cap a casa a dormir que avui treballem.

En conclusió, visca el Barça i visca tot i lloat sia Jaume Barri. Aquí hi ha fotos, la majoria són de la Lídia però algunes de les que es van fer amb el mòbil les van fer altres persones.

XXVII Diada dels Castellers d'Esparreguera:
@collabordeus 2p4 5d7 id7d7 7d7 4d7a p5s 3p4
@cargolins 2p4 3d7 4d7 4d6a 2p4
@ccerdanyola p4 4d6 3d6 p4 p4

I, com sempre, la culpa és de la Vella.

Dues setmanes després del malaurat Concurs, tornàvem a casa, a Sant Just, amb les piles carregades i castells de gamma alta de set en cartera. L'humil cronista, com és costum, no havia anat a assaig, i per tant no sabia què faríem a plaça, o sigui que va agafar la bici amb intenció d'arribar d'hora a Can Ginestar, demanar pels castells i voltar una mica per les paradetes de Sant Just al Carrer, però... pel que em van explicar, fa uns quatre anys van separar això de les Festes de Tardor de Sant Just al Carrer diuen que per un error de l'Ajuntament, i d'aleshores ençà que es fa separat. El meu goig en un estoig, doncs: vaig anar a llegir una estona a la plaça de l'Ajuntament i en tornar vaig estar parlant amb el Quique de les nostres batalletes i amb l'Alfons i la Sílvia, i em van dir el que suposaven que faríem i etc.

I entre etc. i etc., van anar arribant els cargolins i els bandarres i els sagals i el recinte de Can Ginestar es va anar omplint i el Rai va dir que faríem el pilar de l'Alfons a tres quarts, però ja eren tres quarts menys dos minuts i el pilar de l'Alfons el vem fer bembé a les 12 tocades, i després vem fer dos pilarets més, i lloat sia Jaume Barri, era el torn del 5de7.

D'ençà que no vaig a assaig que no faig d'agulla i per fer les cròniques haig de preguntar molt més que abans perquè no veig els castells. Diumenge també vaig tornar a portar el trúitert de la colla i del cinc vaig dir que era el quart de l'any, «amb algunes estrenes al tronc, però molt segur i ferm», que el que vol dir és que pel que sembla hi havia algú de canalla nou i el Jordi a segons. Jo estava de segones laterals a la torre, a l'exterior de la descarregada, que suposo que és on es devia estrenar el Jordi, i vaig notar algunes tremolors i alguna veu que li havia agafat la moto... Però a banda dels nervis de les estrenes, el cinc tenia bones mides i era molt segur i ferm, com deia a trúitert, i el vem descarregar sense cap problema.

No va anar exactament igual el tres per sota de segona ronda. Jo estava de tercer aixecador però bàsicament vaig aixecar els braços i vaig mirar com anava pujant: l'aixecada dels terços/segons va ser realment espectacular, complement desgavellada, si més no a la buida del tres, que és on era jo, que ja em veia l'Emel a sobre. Vem acabar de col·locar-hi els baixos amb el segon que tenia la cama dreta volant i tot aquell rengle amb més revolts que la baixada dels Karts de Sant Just. Però bé, entre pinya i tronc vem poder aturar la remenada i mantenir una mica compacta aquella cosa. Un castell dels que creen afició, que diu el tòpic.

I després d'aquell tres amb escoliosi tocava el 4de7 amb agulla. La meva intenció era escapar de la pinya en algun castell, però és que érem tan sols tres cordons i m'hi vaig haver de posar de terceres mans. A darrere, un sagal feia l'escaleta a tots els que havien de pujar pel rengle. No recordava la bella sensació que et trepitgin les grenyes els peus dels troncaires. La sensació allà fet un sandvitx va ser molt tranquil·la i avorridota i tot. Pel que deien, el quatre ja estava obert per segons i terços de bon començament, però bé, sembla que a banda d'això no va presentar cap més problema.

Per plegar, un altre pilar de cinc i apa.

Les altres dues colles no tenien gaires efectius i van fer entre castells bàsics de set els Sagals...

I els de sis els del Poble-sec.

Per cert, que els Bandarres fan pogos després del típic càntic de «Som poblesequins» o no sé què, un pogo al qual em vaig afegir amb gran deler i delit. I cap a la Closca a dinar, hi havia paelles que havia estat fent l'Antonio i el Tono com a grans xefs cargolins.

En acabat, a veure la tragèdia del Barça al Bernabeu; l'aparell que han comprat per veure el futbol pirata no funcionava bé i van ser els Sagals qui ens van treure les castanyes del foc perquè ells sí que paguen el futbol. Però abans que acabés el partit ja estàvem muntant els DJs, amb les germanes Brau i després l'Espada, i vem fer unes ballarugues els d'Esplugues amb Sagals i Poble-sec fins que es va fer de nit, i ja havíem fet algun altre pogo i havíem estat arreglant el món i tot és molt bonic quan fas castells però sobretot després de fer-ne quan parles amb la gent de la colla, de les altres colles i del poble i visca la terra i puta Espanya.

Tornaré a fer cròniques? No ho sé pas. Només he anat a dos o tres assajos en tota la temporada, estic desconnectadíssim de tot, hi ha gairebé mitja colla que no conec, no puc preveure quins castells farem a plaça (evidentment, perquè no vaig a assaig) i mil coses més. Però potser sí que hi tornaré. De fet, ja havia fet la del Concurs, però estava pensada per a la revista, que s'està cuinant de mica en mica. En tot cas, visca la terra i puta Espanya.

Festes de Tardor de Sant Just:
Cargolins: p4 2p4 5d7 3d7s 4d7a p5
Sagals d'Osona: 2p4 3d7 4d7 5d6 p5
Bandarres: 2p4 3d6 3d6a 4d6 p5

Amb el temps que ha passat ara tampoc em cuido jo de les fotos, però les que he fet servir són meves (les de les altres colles) i de la Lídia (les de la nostra colla). Són aquí, però segur que aviat n'hi haurà moltes més.