March 1, 2006
BIBLIOTECA GRANDES DEL CÓMIC: MODESTY BLAISE #1
Peter O'Donnell, Jim Holdaway
Planeta DeAgostini, 176 pag, b/n, 8'95
Modesty Blaise ha passat a la història com la versió femenina de James Bond i un referent pop dels efervescents anys 60 que van emmarcar el Swinging London.
La present edició cobreix tres de les etapes de major prestigi de la sèrie, les quals van ser il·lustrades per tres excepcionals dibuixants, totes elles amb guions de Peter O´Donnell. La primera, de 1963 a 1970, va contar amb la ploma del dibuixant anglès Jim Holdaway. Després de la mort d'aquest, en 1970, el mestratge del dibuixant català Enric Badía Romero va possibilitar que les tires poguessin seguir publicant-se, aquesta vegada al diari anglès Daily Express. La tercera etapa es compon de tires dibuixades per John Burns. El primer volum inclou les històries La Machine (1963), La organización de Gabriel (1964), La gran palanca (1963-64) i El Señor Sun (1964).
Vet aquí el primer lliurament de les tires de premsa d'aquest clàssic de les tires de premsa. I he de confessar que he quedat gratament sorprès. En principi no soc massa amic d'aquest format per l'excessiva, tot i que comprensible, redundància que sol introduir-hi. Serialitzar un còmic a tres vinyetes per dia és dur. No obstant, Peter O'Donnell va decidir sàviament obviar-ho i afavorir el lector fidel, i el resultat són unes històries d'allò més fluid i entretingut. Ens trobem davant un còmic de gènere de espies perfectament estructurat i executat, amb els seus tòpics i convencions però amb la suficient capacitat de sorprendre i seduir el lector. L'acció transcorre en l'època de la guerra freda, i val a dir que a banda de cert feminisme un poc passat de moda, el fet és que el còmic no ha envellit gens ni mica. Potser la causa és la màgia d'aquells anys que van ser l'època daurada dels agents secrets, o potser és pel tractament adult que domina els fets. Adult dic, que no transcendent. Les històries cerquen en tot moment, i amb bon ofici, l'emoció de la intriga amb un objectiu clar d'entreteniment.
Quant a l'apartat gràfic, s'ha de reconèixer que la feina de Jim Holdaway és digna de tot elogi. El seu treball de planificació, variat i precís, i el seu disseny de personatges perfectament identificables aporta gran versemblança i vivesa a l'acció. Arriba hom a oblidar-se que està llegint un còmic basat en la rigidesa de les tires de premsa. Així mateix demostra un gran domini del blanc i negre i una enorme capacitat d'evocació i expressió, i això sempre des d'una òptica, diguem-ne, realista. Per cert, un aclariment important en aquests casos: Jim Holdaway sap dibuixar dones i homes lletjos i macos, i que ho semblin de veritat.
En definitiva, un bon còmic que paga la pena llegir. Sense ser una obra mestra, no hi ha dubte que vos farà passar una bona estona de lectura. I més, no cal dir-ho, si teniu debilitat pel gènere dels espies.
Marc Pastor i Sanz.
Escrito por Comic Fill-in a las March 1, 2006 10:29 PM