March 27, 2005
TOKIO ES MI JARDÍN
Boilet, Peeters
Ponent Món, 152p, B/N, 12'50
Aquesta obra de col·laboració s'allunya un poc del que hem pogut llegir de Frédéric Boilet (Mariko Parade, La Espinaca de Yukiko) potser per la influència del guionista Benoit Peeters (Las Ciudades Oscuras, Píldoras Azules). En altres paraules, hi ha més història i construcció de relat, i menys anècdota i realisme quotidià. Clar que del segon n'hi ha molt en comparació amb la majoria de novel·les gràfiques d'avui dia. Així, es podria dir que aquesta obra es mou permanentment entre la tensió d'aquests dos pols, un que tendeix a fer avançar una història de ficció i altre que tendeix a convertir-la en documental. Tot plegat un equilibri ben resolt, sobre tot si teniu el gust entrenat pel nouvelle manga. En aquest sentit, Tokio es mi jardín ens conta una bella història d'amor entre un francès que viu al Japó i una japonesa que hi coneix allí. Però, alhora aquest còmic també ens apropa a l'apassionada visió que té el protagonista d'aquell país oriental i la seva vida quotidiana. De fet, el conflicte sorgeix quan el visita el seu cap i hi veu perillar la seva feina de representant de cognacs i, en conseqüència, la seva estada al Japó i la relació amb la seva estimada.
Gràficament, aquesta novel·la gràfica segueix amb l'estètica pseudo-fotogràfica pròpia de Boilet, amb una narració fluida d'estil clar i unes vinyetes que més semblen instantànies que cap altra cosa. Per cert que, tot i que apareix als crèdits, no espereu notar cap influència de Jiro Taniguchi (pel que sembla ha col·laborat gràficament en les trames). A destacar queda la convivència entre text traduït i caràcters japonesos (en diàlegs, cartells, onomatopeies...) com un mètode per entendre millor la posició dels personatges (nadius, forasters o turistes).
En conjunt, he de dir que personalment he gaudit d'aquest Tokio es mi jardín. No és cap obra mestra, ni ho pretén, però aconsegueix transmetre aquella honestedat tant característica de Boilet que fa atractius els seus còmics mentre, d'altra banda, la intervenció de Peeters aporta una major consistència del habitual al guió.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in